El divendres passat vam decidir un grup de companys de AstroAnoia realitzar unes proves d'astrofotografia amb un telescopi catadiòptric Celestron CGEM 800, una càmera CCD i un ordinador portàtil. La astrofotografia és una de les disciplines de l'astronomia on tot aficionat pot experimentar tot el potencial de la seva afició i nosaltres ens vam disposar a gaudir d'això. Va ser un moment memorable, realment èpic, del qual no vam ser conscients del que havíem aconseguit fins al dia següent, va ser èpic perquè durant la nit vam tenir en contra molts dels factors necessaris per a una bona sessió d'aquest tipus, la meteorologia no era la més adequada, els núvols aguaitaven en tot moment tapant capriciosament diferents sectors del cel, la Lluna en quart creixent era força lluminosa dificultant l'observació de cel profund, el terreny irregular on van situar el telescopi no era el més adequat, el fred ens va deixar gelats dificultant la maniobrabilitat dels instruments, fins i tot va arribar un moment que ens costava vocalitzar pel fred, encara sort que comptàvem amb uns melindros per pal·liar la fam i poder entrar una mica en calor amb unes quantes calories. En fi, com en altres aficions, són moments on realment es demostra fins on un està disposat a arribar per allò que estima.

Per a una bona sessió de astrofotografia és molt important la posada en estació, s'inicia apuntant l'eix d'ascensió recta al nord amb ajuda d'una brúixola, posteriorment se situa el trípode totalment pla a terra, un petit nivell de bombolla a la base de la muntura ajuda a això, després és necessari el correcte balancejat del telescopi, tant en declinació com en ascensió recta, quan el tub no balanceja tenint la muntura sense els frens llavors ja podem passar al següent punt, que és l'ajust del cercador, per que el que es vegi al centre de la retícula del cercador es vegi també a l'ocular. Arribats a aquest punt ja vam poder passar a la següent fase: l'alineació de la polar.

Per tal que l'alineació de la polar no es converteixi en una cosa extremadament tediosa és important comptar amb un cercador de la polar, però com que no era el cas ens va costar una mica més alinear la polar amb els cargols d'ajust fi d'azimut i altitud de la muntura. Al final es tractava de tenir l'estrella polar més o menys al centre de l'ocular i que al treure el fre en ascensió recta i moure el telescopi, la polar continués sent visible gairebé sense deriva. Un cop realitzada l'alineació de la polar vam procedir a complementar la posada en estació indicant la latitud i longitud del lloc, i la data i hora en temps universal per finalment passar al mètode de Bigourdan o mètode de les dues o tres estrelles que ja ve incorporat en el programari del GoTo. En aquest mètode se li van indicant estrelles al GoTo, el telescopi va posicionant amb la muntura motoritzada i es tracta d'anar corregint l'error manualment. És una fase d'aprenentatge on l'error d'alineació és cada vegada menor.

- Galàxia del Remolí M51 - 

Després es va substituir l'ocular per la càmera CCD que estava connectada al portàtil, aquest comptava amb un programari que permet capturar les imatges controlant el temps d'exposició i amb unes poques operacions incorporades com la possibilitat de sumar imatges en temps real. Vam fer diferents imatges que van ser emmagatzemades en el portàtil, la nebulosa d'Orió i la galàxia M51 van ser alguns dels objectes seleccionats per a les proves de astrofotografia, encara que per el cas de la M51 no estàvem segurs que s'estigués capturant precisament aquest objecte. L'astrofotografia de cel profund sense una guia fora d'eix Radial és complexa i es necessita temps i paciència, ja que l'enfocament de l'ocular és diferent de l'enfocament de la CCD i com s'ha de tenir en compte el temps d'exposició per esperar veure alguna cosa en la pantalla del portàtil cal anar ajustant l'enfocament poc a poc i anar fent parades per tal que es vegi alguna cosa.

Al final el objectiu estava entelat i vam haver de deixar la prova. Per a una propera vegada serà necessari com a mínim un assecador de mà per anar desentelant, això ja ens ha passat en diverses observacions. Ens vam anar amb la idea que havíem de millorar la prova per una propera ocasió - per exemple havíem oblidat connectar la refrigeració de la CCD per evitar el soroll aparegut en les fotografies de llarga exposició - però l'alegria va arribar al dia següent quan les imatges van ser tractades per programes informàtics adequats per a aquests menesters i vam poder descobrir que en una fotografia la galàxia del remolí M51 apareixia majestuosament amb les seves espirals i en contínua interacció amb la seva companya NGC 5195. Es tracta d'una cosa que per a un aficionat a la astrofotografia és tan engrescador com per a un alpinista quan corona un nou tres mil.

- M51 tractada per programari - 

Ara estem desitjant repetir i millorar l'experiència i compartir-la amb tots aquells que tinguin interès per aprendre i gaudir de les meravelles del cel. Probablement farem una observació a Pujalt el 13 de març on intentarem observar i fotografiar el major nombre d'objectes astronòmics del catàleg Messier. El 20 també és possible que es faci una observació a La Tossa de Montbui. Ampliarem la informació en els pròxims dies.