En temps de Plató i Aristòtil, els savis que s'interessaven pels astres creien que les estrelles estaven fixes en el cel, els seus models de l'Univers situaven a la Terra en el seu centre i tota la resta, Sol, Lluna, els cinc planetes coneguts en aquell moment, cometes, ..., tot, girava al voltant d'ella. Les estrelles es diferenciaven de la resta d'objectes celestes principalment perquè la posició relativa entre elles sempre estava igual donant la sensació que en els confins de l'Univers hi havia un fons d'estrelles fixes que es movien totes al mateix temps com una esfera, fins a tornar a la seva posició inicial passat un any.

Però en la famosa biblioteca d'Alexandria, allà pel segle II aC, Hiparc es va adonar que alguna cosa no encaixava, va comprovar a partir d'un catàleg d'estrelles més antic, d'un tal Timorachis, que la latitud de les estrelles canviava amb el temps i això, que va ser una troballa molt important, no va transcendir prou, perquè la concepció de l'Univers es va mantenir durant més d'un mil.lenni fins a arribar a Copèrnic i la seva revolució.

Avui sabem que aquest fenomen es correspon amb la precessió dels equinoccis. Però abans parlem d'alguns conceptes. Els equinoccis són els moments de l'any en què el dia i la nit tenen la mateixa durada, quan els dos pols de la Terra estan a la mateixa distància del Sol, il.luminant per igual a tots dos hemisferis. Un altre concepte important és l'eclíptica, és a dir la línia corba aparent per on transcorren el Sol i els planetes, vistos des de la Terra. A la corba de l'eclíptica estan situades les dotze constel·lacions del zodíac i una tretzena: la constel lació de Ophiocus. Així el Sol i els planetes van visitant cada any les constel·lacions situades a l'eclíptica. En l'actualitat quan el Sol està situat en el primer punt de la constel lació de Piscis això indica la renovació de les estacions i l'equinocci de primavera o inici d'aquesta estació, aquest primer punt és anomenat el punt vernal, d'una altra manera podem dir que és el punt límit que assenyala la renovació de les estacions en l'instant en què el Sol passa de l'hemisferi celeste austral (sud) al boreal (nord). Els equinoccis es produeixen perquè l'eix de rotació de la Terra té una inclinació de 23.5 graus respecte de l'eclíptica. Per això el pla equatorial (pla perpendicular a l'eix de la Terra) i el pla de l'eclíptica tenen aquesta mateixa inclinació i els dos punts d'intersecció dels dos plans són els punts anomenats de Àries (punt vernal o del equinocci de primavera) i de Balança (punt del equinocci de la tardor).

Però el Sol no s'ha trobat sempre en Peixos quan s'ha produït l'equinocci de primavera, fa més de dos mil anys el punt vernal estava en Àries i fa una mica més de quatre mil anys el punt vernal es trobava en Taure. Aquesta precessió - o retrocés - dels equinoccis en el pla de l'eclíptica és perquè l'eix de la Terra no apunta sempre cap a l'estrella Polar, sinó que degut a que el moviment de la Terra és com el d'una baldufa, la seva eix es desplaça per l'eclíptica seguint una circumferència cada 25.780 anys. La precessió dels equinoccis sembla ser un dels fenòmens que influeixen en les glaciacions.

Per als antics el punt vernal era important, no només des del punt de vista de la renovació de les estacions sinó que creien en un renaixement molt més espiritual.

Quan el punt vernal es trobava en Taure a l'antic Egipte es rendia culte al bou Apis, també en altres llocs tenien divinitats amb cap de brau, com a Creta, el minotaure, a Fenícia, a Baal, i a Cartago a Baal-Moloc . En aquesta imatge veiem un baix relleu del segle XIII aC on es presenta a Seti al costat de la deessa Hathor. La deessa porta al cap el disc solar, entre uns banyes de bou:

Durant el període del punt vernal en Àries el culte al brau va perdre força i es va anar passant progressivament de l'era del Brau a la del Moltó, per exemple és l'època en què Mitra va matar el brau en Pèrsia, també quan es deixa d'adorar al vedell d'or (un brau) i guanya força el culte a Jahvè, els jueus li donen molta importància al moltó, per exemple celebren la Pasqua menjant moltó i fins i tot en l'actualitat bufen una banya de moltó, que anomenen shofar. A Moises se li sol relacionar amb Àries, perquè va representar la nova era. El punt vernal en Peixos es va iniciar en l'època de Jesús, tots sabem quin era el símbol de Jesús al cristianisme primitiu: un peix.

Tot això són curiositats que podrien explicar la influència que han tingut els astres en la ment dels homes i en l'evolució de les seves religions. El punt vernal en Aquari s'iniciarà al 2600 aproximadament.